EL'any 1383, el rei Pere el Cerimoniós
va concedir llicència a Arnau de Saranyó, abat
del monestir cistercenc de Santa Maria de la Valldigna, per
a edificar un monestir al lloc que ocupava l'alqueria islàmica
de Rascanya.
Sant Bernat de Rascanya va ser
un monestir menut, construït amb materials modestos i sense
caràcter monumental. Durant el segle i mig d'existència
va passar per greus dificultats a causa de problemes financers
i la falta de control monàstic.
"Este
monestir és menut. Està situat en un terreny molt
fèrtil que li pertany, i està edificat en forma
de quadrat, rodejat per un rierol d'aigua límpida que
serpenteja per ací i per allà i va humitejant
pertot arreu les hortes dels voltants."
Claude
de BRONSEVAL. Visitador de l'orde del Cister. 1532
El claustre i les dependències
annexes es van integrar en el posterior complex arquitectònic
jerònim i van perdurar fins al segle XIX, en què
van ser completament enderrocades.
La intervenció arqueològica
i l'estudi de la documentació d'arxiu han permés
ampliar el coneixement que es tenia del monestir.
L'esquema arquitectònic
i organitzatiu de Sant Bernat de Rascanya era semblant al de
tots els monestirs cistercencs. El conjunt estava presidit per
l'ESGLÉSIA, a un dels costats de la qual s'adossava el
CLAUSTRE, obert per mitjà d'arcs a un jardí central.
Al voltant del claustre es disposaven les distintes dependències
monàstiques. Al costat oriental es trobava la SALA CAPITULAR,
lloc on es llegien diàriament els capítols de
la regla i es tractaven assumptes interns de la comunitat. A
la planta de dalt hi havia les CEL·LES dels monjos. El
REFECTORI o MENJADOR i la CUINA ocupaven el costat nord. Al
costat oest es localitzaven la PORTERIA, el CELLER, el REBOST
i el GRANER.
La INFERMERIA i la RESIDÈNCIA
DE L'ABAT es trobaven en un altre claustre situat a la part
posterior de l'església.
