Introducció Sant Miquel dels Reis

Sant Miquel dels Reis (1546-1835)
L'any 1545, el duc de Calàbria va obtindre del papa Pau III una butla per la qual se suprimia l'orde cistercenc al monestir de Sant Bernat de Rascanya i s'instaurava en lloc seu l'orde jerònim. El monestir va passar a denominar-se a partir d'eixe moment Sant Miquel dels Reis. El duc de Calàbria va concebre un ambiciós programa cultural i religiós per a Sant Miquel dels Reis. La idea era construir un nou edifici que incloguera un monestir, una escola d'art i teologia a l'entorn de la seua famosa biblioteca i un panteó familiar. El projecte va ser encarregat a Alonso de Covarrubias, arquitecte del rei i de la catedral de Toledo. La proposta de Covarrubias, que incloïa la reforma i l'ampliació de l'església cistercenca i la construcció d'un nou claustre al sud d'esta, sempre va respectar l'antic claustre de Sant Bernat de Rascanya, situat a l'altre costat de l'església. "El monestir de Sant Miquel dels Reis, de pares jerònims, a mitja llegua de València, es troba enmig de frondosos camps i ocupa un dels millors llocs de l'horta de València." Alexandre de LABORDE, 1808 Les obres es van iniciar pel claustre sud, però la prematura mort del duc de Calàbria, ocorreguda l'any 1550, i els problemes econòmics que se'n van derivar, van paralitzar els treballs. Vint anys després, començades de nou les obres, els jerònims van decidir variar el projecte de Covarrubias pel que feia a l'ornament i seguir el disseny del claustre dels Evangelistes d'El Escorial, aleshores acabat de concloure. Posteriorment, al segle XVII, es va construir l'església i a final del segle XVIII va començar la construcció del claustre al nord de l'església, claustre que no es va arribar a acabar mai. El refectori i la cuina es van mantindre en l'antic claustre de Sant Bernat fins al s. XVIII.	Sant Miquel dels Reis cap a l'any 1835. Esta és la imatge més antiga que coneixem del monestir. Obra de George Vivian


	PLANTA BAIXA A. Església B. Claustre C. Escala Imperial D. Capella dels Reis E. Aula per a llegir F. Torre (cuina a partir del s. XVIII) G. Llibreria: biblioteca del duc de Calàbria fins al 1603 H. Torre del Prior I. Sala Capitular J. Escala claustral
	PLANTA PRIMERA K. Cor L. Llibreria a partir del 1603 M. Cel·les dels monjos N. Cel·la del prior PLANTA SEGONA O. Cel·les dels novicis P. Cel·la de l'arca

Claustre Sud (1548-1607)
Al voltant d'este claustre se situaven les dependències on es desenrotllava la vida dels monjos. A la planta baixa es trobaven les dependències comunitàries com la SALA CAPITULAR, la LLIBRERIA, destinada a contindre la famosa biblioteca del duc de Calàbria, la CAPELLA DELS REIS i l'AULA PER A LLEGIR. A la planta primera es trobaven les CEL·LES dels monjos, i a la planta segona, les dels NOVICIS. La torre sud-est estava ocupada per la CEL·LA DEL PRIOR i per la CEL·LA DE L'ARCA, lloc on es custodiaven els diners i els objectes més valuosos del monestir.	Claustre Sud
El claustre sud és una de les obres més rellevants de l'arquitectura valenciana del Renaixement. Es compon de dos galeries superposades de set arcs per cada costat, la inferior és d'ordre dòric i la superior és d'ordre jònic. El conjunt es corona per mitjà d'una balustrada. La construcció d'este claustre va durar 40 anys i hi van participar alguns dels mestres més importants de l'època.
SALA CAPITULAR Era el lloc on es reunien els monjos a llegir els capítols de la Sagrada Escriptura i per tractar assumptes interns de la comunitat. Al segle XVII va servir possiblement com a capella mentre es construïa l'església.
ESCALA IMPERIAL Esta monumental escala comunicava el claustre i el sobreclaustre. Es cobrix amb una volta de canó decorada amb cassetons. En un dels vestíbuls s'ha conservat el paviment original de principi del segle XVII.
CEL·LES A la planta primera hi havia les cel·les individuals dels monjos. En cada una de les portes figuraven les inicials XPS o IHS i una xifra o una lletra que servia per a identificar-les. Totes les cel·les disposaven d'un balcó, una finestra per a il·luminar l'escriptori i un armari d'obra. El mobiliari es reduïa bàsicament a un llit, un escriptori i unes quantes cadires.
ESCALA CLAUSTRAL Escala de comunicació entre les tres plantes del claustre. La torre es corona amb una inscripció commemorativa de la fundació del monestir juntament amb els escuts dels fundadors i una volta decorada amb cassetons.

Església (1623-1644)

EL'any 1623 van començar les obres de la nova església sobre l'antic temple cistercenc del qual es van aprofitar els murs laterals i els contraforts.

L'església, de grans dimensions, té planta de creu llatina, capelles laterals entre contraforts, cúpula al creuer i cor alt als peus. La portada va ser una de la primeres façanes-retaule de València.

Davall de l'altar major es troba el panteó on hi ha soterrats els fundadors del monestir, el duc de Calàbria i Germana de Foix.

El retaule de l'altar major, les grades i l'enllosat del presbiteri són del segle XVIII. En la construcció d'estos elements es va emprar una decoració de marqueteria amb incrustació de marbres de distints colors.

Cúpula i torres de l'església des de la terrassa del claustre sud

Interior de l'església

Façana de l'església. Escuts dels fundadors

Façana de l'església.

Claustre Nord

El nou claustre, al nord de l'església, va ser projectat a imitació del claustre sud el 1763 per fra Francesc de Santa Bàrbara, monjo arquitecte de Sant Miquel dels Reis. Les obres es van paralitzar a principi del segle XIX i el claustre no es va arribar a acabar mai.

L'únic cos que es va construir, el situat cap a l'est, anava a ser destinat a la planta baixa com a refectori o menjador i cuina, encara que no es va arribar a utilitzar mai. A les plantes superiors se situaven les cel·les.

La construcció del claustre nord va comportar la desaparició d'una gran part del claustre de Sant Bernat de Rascanya.

Sala que anava a ser destinada a refectori o menjador i cuina

Vista del claustre nord inacabat

Fonaments que anaven a rebre els arcs del nou claustre