La Biblioteca Valenciana té l'origen en la donació de la Biblioteca Nicolau Primitiu el 1979. Moltes altres biblioteques s'hi han anat incorporant al llarg dels anys, com també els fons bibliogràfics procedents del depòsit legal i les adquisicions fetes per la Generalitat Valenciana.

La creació de la Biblioteca Valenciana representa també el reconeixement cap al gest dels qui, amb voluntat expressa que un dia formaren part d'esta, van fer donació de fons documentals i bibliogràfics arribats fins a nosaltres gràcies al seu esforç i consciència cívica

(decret 5/1985 del Consell de la Generalitat Valenciana)

Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, (1877-1971), va reunir al llarg de la seua vida una extraordinària biblioteca en què va fer realitat el concepte d'una biblioteca nacional: obres produïdes a València, d'autor valencià o de matèria especialment vinculada a la cultura i la història valencianes. Al costat d'eixes obres, com a element definitori, en la seua biblioteca abunden les obres de consulta i referència, a més a més de totes aquelles, de qualsevol època, lloc i llengua, que faciliten l'estudi i l'anàlisi comparada de les primeres..

Després de la seua mort, va ser la seua viuda, Antonia Senent Ibáñez, qui va iniciar l'expedient per a la donació de la biblioteca; i finalment van ser els seus fills i néts els que van firmar al febrer de 1979 l'escriptura de donació en què s'establien les degudes garanties en les condicions de conservació, tractament tècnic i consulta dels llibres.

La col·lecció inclou incunables, manuscrits, valuoses edicions dels segles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulls solts, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels segles XIX i XX, fins a superar els 40.000 volums, sempre dins de les línies mestres establides per Nicolau Primitiu.

El seu contingut temàtic inclou totes les branques del coneixement. Ciències socials, literatura i art absorbixen el percentatge més alt, però cal recordar que estes són les àrees en què la producció de la impremta ha sigut més abundosa. És molt interessant per a la investigació històrica, sociològica i filològica el conjunt dels fullets de caràcter religiós: sermons, oracions i relats hagiogràfics. En l'àmbit de la filologia hi ha gramàtiques i diccionaris en quasi totes les llengües (recordem un curiós diccionari basc-tagàlog per exemple), reunides per a crear un marc de referència en què es pot inscriure l'estudi del valencià. Els estudis de genealogia i heràldica i les monografies locals ocupen un espai important dins de l'apartat d'història.

Mossén Josep Espasa i Signes (1914-1980), en concloure els seus estudis al Seminari el 1934 va anar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. El 1939 va ser nomenat professor del Seminari de València, i el 1945 el van nomenar rector del col·legi de la Mare de Déu de la Presentació i Sant Tomás de Villanueva. Va impartir classes d'ensenyament religiós a la Universitat de València fins al 1972. Després del Concili Vaticà II, va ser delegat diocesà d'Ecumenisme i Marginals. Joan Fuster el recordava així el 1980 en Una necrologia publicada en la revista Serra d'Or: un home de fe, un intel·lectual frustrat, un mestre radiant.

La seua biblioteca està molt ben definida. Hi ha un únic tema tractat una i mil vegades a la recerca d'una resposta: és el misteri del dolor humà, l'angoixa davant del mal i el patiment, viscuts angoixosament per un home de fe que es qüestiona el paper de l'Església i el seu propi, com a sacerdot i com a home. El 78,07% dels seus llibres són d'assumpte religiós, qüestions de teologia, de pastoral, història del fet religiós, ... La resta forma el marc dels anteriors: llibres de filosofia, de psicologia, també obres de creació literària construïdes al voltant de la preocupació ètica. Són edicions des dels últims anys 50 fins als 70, amb una interessant freqüència d'obres en francés que mostren noves línies en el pensament filosòfic i teològic d'aquell moment.

Francesc Badenes Dalmau (1859-1917) va ser un dels més importants poetes de la Renaixença, mestre en gai saber en els Jocs Florals de 1898. La seua biblioteca va ser donada per la seua néta, Teresita Cebrián Badenes, juntament amb els quadres i objectes de valor personal que conservaven el record del poeta. És una biblioteca eminentment literària que mostra el món intel·lectual i personal del poeta.

Salvador Pallarés i Ciscar, sacerdot, va residir a Roma durant uns quants anys. En tornar a València va ser capellà de l'Hospital General. Dotat d'una enorme curiositat intel·lectual, estudiós de la història de l'Església, ha donat a la Biblioteca Valenciana la seua biblioteca personal, reunida amb esforç, amorosament, al llarg de molts anys. Hi abunden magnífiques edicions d'obres de teologia, història de l'Església i arqueologia paleocristiana, incloent-hi manuscrits i edicions dels segles XV al XVIII. Tot i que el 64,07% són obres en castellà, hi ha un bon nombre d'edicions en italià, llatí, francés i alemany. Esta biblioteca, com la de mossén Josep Espasa i la del poeta Badenes, es va incorporar a la Biblioteca Valenciana l'any 1983.

Emilio Muñoz Orts (1908-1983) va pertànyer a una família de gran tradició cultural. Germà del pintor Eduardo Muñoz, Lalo, va estudiar Farmàcia i Dret encara que la seua trajectòria professional va ser essencialment la de farmacèutic. De gran vocació política, va ser membre d'Esquerra Republicana, amic de Manuel Azaña i Joan Peset, i president del partit a València. Durant la República va ser president del Tribunal Tutelar de Menors de València. Després de la Guerra Civil va ser condemnat a mort, empresonat i a més a més li van confiscar la farmàcia. Quan va poder refer la seua vida, va abandonar qualsevol activitat pública, fins i tot va rebutjar la presidència del Col·legi de Farmacèutics que li va ser oferida pels joves professionals. Va reunir una biblioteca en què predomina la literatura, la història i les ciències socials

Manuel Sanchis Guarner, (1911-1981), llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, doctor en Lletres per la Universitat Central, membre de l'equip de l'Atlas lingüístico de la península ibérica, va treballar amb Menéndez Pidal i Navarro Tomás. Filòleg i historiador, és autor de moltes obres com ara La llengua dels valencians, Gramàtica valenciana, Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII, Els pobles valencians parlen els uns dels altres, Història del País Valencià, La ciutat de València, ... entre d'altres.

La seua biblioteca és la biblioteca d'un investigador. Les edicions valuoses que conté (dels segles XVII i XVIII), procedixen del seu oncle, el canonge Josep Sanchis i Sivera. És una biblioteca d'estudi, molt especialitzada en filologia. A molta distància queden els temes històrics, literaris i artístics. Hi abunden les edicions en rústica, els llibres adquirits per a ser llegits, estudiats, analitzats en el seu contingut. Conserva separates molt difícils d'aconseguir dels treballs publicats per filòlegs eminents en diversos països europeus.

Fa poc el seu arxiu personal s'ha incorporat a la Biblioteca Valenciana.

Lluís Guarner (1902-1986) catedràtic de Llengua i Literatura Espanyola, especialista en la Renaixença, investigador i editor de Querol i Llorente, autor d'obres d'assaig, poesia i investigació, va donar el 1984 a la Biblioteca Valenciana la seua biblioteca constituïda per 3.891 monografies. És una biblioteca especialitzada en la literatura valenciana del segle XIX en castellà i valencià, amb bons exemplars, ben enquadernats i en excel·lent estat de conservació. Seguixen, encara que molt allunyats en nombre, els llibres de contingut històric o de ciències socials.

El 1985 Adolf Pizcueta (1901-1989) va donar la seua biblioteca a la Biblioteca Valenciana. La seua biblioteca, constituïda per 4.962 monografies i una bona quantitat de publicacions periòdiques, reflectix clarament la personalitat de qui la va reunir. Polític, home d'empresa i promotor cultural, Adolf Pizcueta va ser president de Joventut Valencianista, fundador de l'editorial L'Estel, director de la revista Taula de Lletres Valencianes i actiu col·laborador de les revistes Camí, Timó i Avant. Encara que hi predomine la literatura, la biblioteca manté l'equilibri amb els temes sociològics, polítics i històrics, amb un elevat percentatge de llibres en valencià. Amb un esperit sempre jove i una curiositat intel·lectual insaciable, Adolf Pizcueta va continuar comprant llibres sobre temes d'actualitat durant tota la seua vida, llibres que anaven incrementant la biblioteca que ja havia donat, segons les seues paraules per poder veure-la organitzada junt a la de Sanchis Guarner.

La biblioteca de la Secció Femenina de Falange Espanyola s'incorpora a la Biblioteca Valenciana el 1985. Amb 2.749 monografies i algunes revistes completes (Consigna, Teresa). És una col·lecció molt interessant. En realitat reunix la biblioteca de la Delegació Provincial de la Secció Femenina a València amb la del Círculo Medina i les dos procedències, la més oficial i la més oberturista, es perceben en el contingut de la biblioteca. Al costat d'edicions característiques dels primers anys quaranta, trobem les primeres traduccions al castellà de Brecht i Camus. D'un indubtable interés sociològic, mostra el model d'educació femenina i l'evolució d'este a través dels anys.

El 1986 Luis García Ejarque va donar la seua biblioteca a la Biblioteca Valenciana, donació que ha continuat incrementant de manera regular. Luis García Ejarque, facultatiu d'Arxius i Biblioteques, ha exercit amb eficàcia i brillantor distints càrrecs: cap de l'Oficina Tècnica del Servici Nacional de Lectura des del 1958 fins al 1974, subdirector general de Biblioteques, entre els anys 1974 i 1977, i conseller tècnic del Centre de Coordinació Bibliotecària. La seua gran tasca tècnica i normativa, a més a més de la capacitat de gestió, va fer possible la creació d'una xarxa bibliotecària per a la lectura pública a Espanya, estructurada a partir dels Centres Provincials Coordinadors de Biblioteques. L'objectiu, segons paraules seues, era aconseguir "més i millors biblioteques, més i millor informació al servici de la cultura, l'ensenyament i la investigació". És autor d'una extensíssima bibliografia especialitzada en temes bibliotecaris i d'investigació històrica.

En la seua biblioteca predominen les obres de biblioteconomia i documentació, seguides per les de contingut històric, literari i artístic. És d'inestimable valor per a la investigació en biblioteconomia.

La biblioteca de José Ferrer Olmos es va incorporar a la Biblioteca Valenciana el 1990, donada per la seua família. José Ferrer Olmos (1915-1988), doctor en Dret, va ser president diocesà dels joves d'Acció Catòlica, director del Centre de Cultura Valenciana, membre de la junta directiva de la Germandat d'Advocats de la Puríssima Concepció de l'Il·lustre Col·legi de València, de la Junta Central Vicentina, del capítol de Cavallers Jurats de Sant Vicent Ferrer i de la Confraria del Sant Calze, de la qual va ser secretari durant molts anys. Autor de diversos estudis i publicacions, va reunir una interessantísima col·lecció de literatura popular, festiva i satírica escrita en valencià, amb 1.145 llibrets de falla que inclouen el període 1924 a 1986, a més a més d'un centenar de revistes falleres.

Ángeles Belda va ser una de les primeres dones a València que es va incorporar als estudis superiors. Llicenciada en Dret i en Filosofia i Lletres, va ser catedràtica de Geografia i Història de l'Institut d'Ensenyament Mitjà "Josep de Ribera" de Xàtiva. Incansable viatgera, amb inquietuds culturals i artístiques, assídua de tertúlies literàries, conferències i exposicions, va tindre amistat personal amb literats i pintors. Va ser cronista oficial d'Aielo de Malferit, el seu poble natal, i va participar activament en les assemblees de cronistes. A més a més de diversos llibres de text per als seus alumnes, va ser autora de dos obres. La primera, de caràcter jurídic, El régimen matrimonial de bienes en los Furs de Valencia (1966), i la segona, d'investigació històrica, Aportación a la historia de Ayelo de Malferit (1982). La seua biblioteca, llegada a la Biblioteca Valenciana, s'hi va incorporar el 1991. Amb un poc més de mil volums, hi predominen les obres de contingut històric, seguides per les de ciències socials, literatura i art.

Amb la donació feta el 1995 per Guillermina Medrano de la biblioteca reunida juntament amb el seu marit Rafael Supervía, naix el departament de l'exili republicà valencià a la Biblioteca Valenciana.

Guillermina Medrano va cursar estudis de Magisteri i de Filosofia i Lletres. Com a mestra, va ser seguidora de les idees de la Institución Libre de Enseñanza. Va formar part de la llista electoral d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de València en les eleccions del febrer de 1936 i va ser la primera dona regidora que va haver-hi a València. La seua tasca, en els difícils moments de la Guerra Civil, es va centrar en l'assistència social a la infància tenint en compte, a més a més dels valencians, els molts xiquets refugiats procedents d'altres zones. En acabar la guerra, va eixir cap a l'exili. A França es pogué reunir amb el seu marit, Rafael Supervía, i junts van partir cap a Santo Domingo, on va ser professora de l'Escola Normal i va dirigir l'Instituto Escuela Ciudad Trujillo. Es va traslladar el 1945 a Washington, on va ser professora d'espanyol a la Sidwell Friends School fins al 1978 i a l'American University de Washington entre 1978 i 1983. Presidenta durant uns quants anys de l'American Association of Teachers of Spanish and Portuguese, ha rebut nombroses distincions, com el premi Commencement de la Harvard University (1965) i el llaç de Dama d'Isabel la Catòlica el 1986.

Rafael Supervía Zahonero (1904-1978), advocat, de fermes conviccions republicanes, es va haver d'exiliar en acabar la Guerra Civil; primer a les colònies franceses del nord d'Àfrica, on va estar reclòs en un camp de concentració, i després a París, des d'on va eixir cap a la República Dominicana. Va fundar i va dirigir el diari Democracia (1942-1945) a Ciudad Trujillo. Ja als Estats Units, va ser professor a la George Washington University i a l'American University a Washington.

La Biblioteca reflectix fidelment les conviccions i la trajectòria vital dels qui la van reunir. Esta és la principal característica de la Biblioteca, encara que, centrant-nos només en valors bibliogràfics, cal destacar la presència de publicacions molt difícils de trobar, com també nombrosos treballs amb la dedicatòria autògrafa dels intel·lectuals de l'exili com Vicente Llorens i Juan Ramón Jiménez, polítics eminents com Alvaro de Albornoz, Diego Martínez Barrio, Julio Just i Fernando Varrera, pintors com José Velazanetti i Eugenio Granell, i molts d'altres. També conté documentació referent a les activitats fetes als Estats Units a favor de la democràcia a Espanya, a més a més de correspondència amb líders polítics de l'exili com Indalecio Prieto, tot i que part d'esta documentació haurà d'esperar un temps abans que puga ser consultada.

El 1996 la Generalitat Valenciana adquirix per a la Biblioteca Valenciana la biblioteca i l'arxiu personal López-Chávarri, reunits per Eduard López-Chávarri i Marco, Carme Andújar i Eduard López-Chávarri i Andújar.

Eduard López-Chávarri i Marco (1875-1970), compositor i crític musical i artístic, va fundar l'Orquestra Valenciana de Cambra el 1903 i va ser professor d'Estètica i Història de la Música al Conservatori Superior de València. La seua àmplia producció musical comprén composicions per a cor i orquestra, a més a més d'obres per a piano i altres instruments. Casat amb l'eminent soprano Carme Andújar Sotos. El seu fill, Eduard López-Chávarri i Andújar va ser periodista, escriptor, compositor i crític musical i artístic al diari Las Provincias.

El conjunt documental està constituït per 3.500 volums monogràfics sobre diversa temàtica amb un nucli important d'obres de musicologia; 4.500 partitures impreses i manuscrites; més de 1.000 discos; articles de premsa, crítiques etc. que cobrixen el període 1900-1993; programes d'interpretació; revistes i catàlegs de temes artístics i musicals; una col·lecció de fotografies i postals i l'arxiu personal de correspondència amb les personalitats culturals més importants de l'època.

El 1997 s'incorpora a la Biblioteca Valenciana el nucli de la biblioteca que va pertànyer a Francesc Almela i Vives, una vegada recuperada pels seus fills després de no pocs avatars, ja que fou objecte d'un robatori. Francesc Almela i Vives (1903-1967), poeta, periodista, director dels últims números de la revista Taula de Lletres Valencianes i director numerari del Centre de Cultura Valenciana, és autor de nombrosos treballs d'investigació i divulgació sobre temes valencians. La biblioteca disposa de 1.072 obres que constituïxen una selecció de llibres fonamentals en la investigació cultural valenciana. Hi predominen els de contingut literari, seguits pels d'història, art i ciències socials.

José Aibar, (1938-1999) va ser fundador de la Cartelera Túria el 1964 juntament amb Manuel Mantilla, Julio Guardiola i Enrique Pastor. La seua trajectòria intel·lectual va discórrer al voltant de tres eixos: la docència (va ser professor d'Història i Llatí en diversos instituts d'ensenyament mitjà), l'afició pel cinema (assidu a cinefòrums, col·laborador en la Mostra del Cinema del Mediterrani i en publicacions especialitzades), i la passió pel món de la informació i la lletra impresa. Va reunir una important col·lecció hemerogràfica que sorprén per l'acurada i ordenada conservació de materials tan fràgils com el paper de diari, i per l'exhaustivitat de les col·leccions. Els títols de les publicacions, de totes les tendències, oferixen un panorama molt ampli de la premsa espanyola des de la dècada dels anys setanta: ABC, El País, Mundo Deportivo, Diario 16, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, Marca, Ya, Nuevo Diario, Diario de Barcelona, ...

Diego Sevilla Andrés (1911-1982) va ser catedràtic de Dret Polític de la Facultat de Dret de la Universitat de València. Al llarg de la seua vida va reunir una excel·lent biblioteca privada, de vora 2.500 volums, amb obres relacionades amb la història d'Espanya, la història constitucional, el dret polític i altres matèries afins, incloent-hi a més a més algunes edicions dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX.

Vicente Llorens (1906-1979), exiliat el 1939, professor a Princeton University, ha sigut l'investigador més eminent pel que fa a les emigracions espanyoles. Autor de llibres com Liberales y románticos. Una emigración española en Inglaterra, 1823-1834, Literatura, Historia, Política, Aspectos sociales de la literatura española, Memorias de una emigración: Santo Domingo, 1939-45 i La emigración republicana de 1939 dins de l'obra col·lectiva dirigida per José Luis Abellán El exilio español de 1939. La biblioteca, donada per la seua viuda, Amalia García, conté el més valuós del seu treball: vora 500 llibres, més de 600 separates, 354 carpetes amb la seua documentació i correspondència amb els intel·lectuals més importants i 8 fitxers de treball.

La reunió de la producció valenciana actual de manera exhaustiva, organitzada i regular, només és possible a través del Depòsit Legal. El Depòsit Legal obliga els impressors i productors de material audiovisual a entregar a l'Estat un nombre determinat d'exemplars. Per Ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de 15 d'octubre de 1982, un exemplar del que s'ha produït a la Comunitat Valenciana va a la Biblioteca Valenciana.

La finalitat del Depòsit Legal és: controlar per mitjà d'un número d'identificació tota la producció bibliogràfica i audiovisual; conservar amb caràcter general en biblioteques depòsit estes mostres de l'activitat cultural; i difondre per mitjà de bibliografies, i per a coneixement dels usuaris, els materials impresos i audiovisuals depositats

Són material objecte del Depòsit Legal els escrits, les estampes, les imatges i les composicions musicals produïts al territori de la Comunitat Valenciana, en exemplars múltiples, amb finalitats de difusió per procediments mecànics, químics o "qualsevol altre que es puga inventar en el futur", com diu el mateix text de la Llei. Per tant cal fer depòsit legal de: llibres, fullets i separates, fulls solts (gravats, làmines, mapes, plànols, cartells, anuncis, estampes, cromos, postals, fotografies, etc.); diaris i revistes; tota classe de publicacions seriades, partitures musicals, diapositives, gravacions sonores, gravacions audiovisuals i registres informàtics.

Des de l'any 1982 han ingressat a la Biblioteca Valenciana procedents del Depòsit Legal més de 45.000 monografies, uns quants milers de títols de publicacions seriades, cartells, etc.

Dins d'este epígraf es reunixen les obres ingressades a la Biblioteca Valenciana que són d'autor, lloc de producció o temàtica valencians i que no pertanyen a cap dels grups descrits més amunt. És a dir, no formen part d'un llegat ni han ingressat a la Biblioteca per depòsit legal. Les seues característiques no permeten tampoc incloure-les en la col·lecció de fons antics i valuosos constituïda pels llibres d'especial raresa, antiguitat i valor.

Responen a unes coordenades més àmplies que Bibliografia Valenciana i permeten recuperar el concepte de col·lecció nacional. Constituïxen un conjunt de més de 10.000 volums que complementen els buits que hi ha entre el contingut de les diverses biblioteques incorporades i els ingressos per depòsit legal des de l'any 1982. Procedixen d'adquisicions fetes per la Generalitat Valenciana.

L'hemeroteca reunix més de 9.000 títols de publicacions seriades amb una amplíssima varietat: premsa (des del primer número del Diario de Valencia de 1790), revistes generals i especialitzades, guies, catàlegs de llibrers, llibres de festes i col·leccions d'historietes gràfiques (els populars "còmics") en les quals ha quedat l'obra dels millors dibuixants valencians.

En esta secció destaca la col·lecció de revistes de l'època de la II República i la Guerra Civil, les publicacions semiclandestines, la col·lecció de llibrets de falla, i també l'exhaustivitat de moltes publicacions que difícilment es troben en altres hemeroteques.

La riquesa de la col·lecció es deu en gran part als llegats de Nicolau Primitiu, José Aibar i Vicente Ferrer Olmos. A ells s'han unit importants adquisicions de la Generalitat Valenciana a més a més de la regular aportació del depòsit legal.

La Biblioteca Valenciana no només és "Biblioteca de biblioteques" pel que fa a llibres i publicacions periòdiques. Un departament molt característic és el format per la col·lecció gràfica. Esta col·lecció inclou: 200.000 documents fotogràfics (positius i negatius), 30.000 postals antigues, més de 9.000 cartells i un miler de gravats. Este departament ha anat adquirint forma a través de la incorporació de col·leccions rellevants. Al mateix temps s'ha procedit a l'adquisició puntual de documents d'interés especial.

La col·lecció de Josep Huguet va ser la base del departament gràfic de la Biblioteca Valenciana amb 22.000 postals, 7.000 negatius majoritàriament de vidre, i 18.000 fotografies en paper. D'esta manera es va disposar d'una panoràmica gràfica de la Comunitat Valenciana i també d'obres representatives de fotògrafs com Derrey, Ludovisi, Grollo, Antonio García, ...

Els 5.000 negatius, la majoria de vidre, i 2.000 fotografies en paper de la col·lecció Vicente Peydró presenten escenes populars, personatges típics i paisatges valencians, des de principi de segle.

Joaquín Sanchis Serrano, fundador de la saga de fotògrafs Finezas va ser l'autor d'un miler de fotografies que arrepleguen l'ambient a la rereguarda valenciana durant la Guerra Civil, imatges d'evacuats, hospitals, els carrers, els festivals, els actes polítics, ...

La col·lecció Mario Guillamón reunix 30.000 imatges de tots els racons de la Comunitat Valenciana, preses amb enorme sensibilitat per este amant de la fotografia, de l'excursionisme i del paisatge. Fetes al llarg de quaranta anys, 1950-1990, permeten observar l'evolució de pobles i llocs, ja que solen aparéixer fotografiats en anys distints.

L'arxiu fotogràfic de Francesc Jarque conté 130.000 documents (negatius, diapositives i positius) que corresponen al període 1957-1998. Inventari gràfic complet de la realitat valenciana, conté també magnífics treballs sobre tot Espanya i alguns països.

La col·lecció Lázaro, amb més de quatre mil plaques de vidre, oferix reportatges taurins i escenes populars del període 1931-1940, mentre que la col·lecció de fotografia aèria de la Comunitat Valenciana, adquirida a la Companyia Espanyola de Treballs Fotogramètrics aeris, conté més de 18.000 documents, realitzats en el període comprés entre els anys quaranta i 1993, la qual cosa permet percebre bé l'evolució del paisatge valencià.

Els més de 9.000 cartells reunixen tant els ingressats per depòsit legal des de l'any 1982 com les col·leccions que mostren des del segle XIX els diversos gèneres cartellístics: polític, de bous, festiu, publicitari, ...

Conté les obres d'especial raresa, antiguitat i valor de la Biblioteca Valenciana.

Esta col·lecció té 2.562 manuscrits, 6.250 impresos dels segles XV a XVIII, més de 30.000 dibuixos originals, una valuosa col·lecció d'edicions facsímils, el Departament de l'Exili Republicà Valencià amb les biblioteques de Guillermina Medrano i Rafael Supervía, i de Vicente Llorens, els arxius personals de Manuel Sanchis Guarner i Nicolau Primitiu, juntament amb la còpia microfilmada de l'arxiu de Joan Fuster, que només poden ser consultats amb les cauteles establides i en el marc de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.

Manuscrits com Spectacula lucretiana dedicat pel seu autor, Joan Baptista Cantalicio, al papa Alexandre VI en ocasió de les noces de Lucrècia Borja amb Alfons d'Aragó; els dos volums de Col·loquis de Joan Baptista Escorihuela; un preciós Libro de Horas datat el 1450, són exemples de la col·lecció de manuscrits. Pel que fa al fons antic, format pels impresos anteriors a l'any 1801, ha servit d'eix per al desenrotllament del catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic valencià.

L'acurat tractament tècnic de les més de 30.000 làmines de dibuixos originals fets pels més importants autors valencians (Gago, Ortiz, Quesada, Segrelles, ...) per a les col·leccions d'historietes gràfiques dels anys seixanta ha permés la conservació d'este material i la publicació de La historieta gràfica a la Biblioteca Valenciana. Dibuixos originals.

L'obtenció d'un conjunt de bones edicions facsímils és una línia d'adquisicions en la Biblioteca Valenciana. La perfecció actual de les tècniques de reproducció facsimilar permet reunir una col·lecció capaç de complir la funció informativa i didàctica, ja que sobre esta col·lecció es pot estudiar l'evolució de l'escriptura, les característiques de les matèries escriptòries, les tècniques d'il·luminació, etc.