L'auca té el seu origen en el món antic, encara que és a partir del segle xv quan comença a adquirir el seu caràcter definitiu, per influència de la, llavors acabada d'aparéixer, taulelleria valenciana. Per tant, estem davant d'un tipus de document de manifestació folklòrica purament valencià que es caracteritza per ser la narració d'un fet per mitjà de vinyetes numerades correlativament i amb una explicació amb versos al peu de cada una. Estan impreses en un plec de color de doble foli i van tindre un gran valor pedagògic per tractar-se d'un format molt apropiat per a instruir delectant, per la qual cosa va trobar en el xiquet un fidel aliat.

D'entre la varietat d'auques existents, les d'esta col·lecció són narratives i rimades. Alguns dels artistes que firmen les vinyetes són: Antoni Vercher, Alberto Peris Gregori o Manuel Antón Máñez, i algunes de les cases editores valencianes: Josep Meliá, Valencianista o Laguarda. Cal destacar la presència de dos exemplars de l'auca premiada en el concurs convocat pel "Gremi de Confiters" de València en 1929 amb motiu de la "festa de Sent Donis", amb vinyetes de Josep Mateu i text de Maximilià Thous o l'auca de Vida i miracles de San Vicent Ferrer amb quartets d'Almela i Vives i rajoletes de Rafael Raga.