Visualització de contingut web

Escola

Entre 1971 i 1985 el Monestir de Sant Miquel dels Reis va albergar al seu interior el Col·legi Públic Reina Doña Germana. Aquesta ubicació, inapropiada des d'un punt de vista educatiu, va ser deguda a dos motius comuns a molts llocs d'Espanya. D'una banda, els ambiciosos objectius d'escolarització que preveia l'acabada d'estrenar Llei General d'Educació (LGE 1970), més coneguda com l'EGB, i l'escassa dotació material que l'acompanyava, una situació que es va resoldre utilitzant tot tipus d'edificis com a aularis o per mitjà de la instal·lació d'aules prefabricades. D'un altre, a l'urbanisme salvatge dels anys 60 i 70 del passat segle que va fer créixer els barris de la perifèria de moltes grans ciutats prestant poca o cap atenció a les necessitats educatives, sanitàries o d'esplai de la nombrosa població procedent de zones rurals o de ciutats més menudes que es va desplaçar a les grans ciutats en busca de treball.

En 1971 els aularis originals van ser uns edificis administratius de l'antiga presó de Sant Miquel dels Reis, insuficients per a acollir la població en edat escolar del barri i, poc després, aules prefabricades, totes amb condicions deficients per a impartir classe. Eixes aules s'ubicaven en un edifici que en aquella època servia de magatzem de desnonament de l'ajuntament i d'alberg per a indigents, amb el que això comportava de molèsties, i fins i tot perill per l'entrada de camions, per als xiquets i xiquetes. De fet, no va ser fins a 1975 que es va poder habilitar un dels claustres del monestir com a pati de recreació i encara allí va haver-hi perill de despreniment d'enderrocs. Aquestes condicions, sumades a un entorn amb greus problemes socials i d'infraestructures, com el barri d'Orriols, expliquen en gran manera que gran part del professorat romanguera poc en el centre; de fet fins a 266 docents van fer classe en el CP Reina Doña Germana.

A pesar de totes les dificultats, entre 1975 i 1979 es van aconseguir grans èxits com l'obertura, aprofitant distintes dependències del monestir, d'una sala d'actes, un laboratori, un gimnàs i inclús d'un menjador escolar. Aquests espais van permetre ampliar moltes de les activitats educatives que van impulsar un grup de docents molt compromesos amb el centre, entre aquestes exposicions realitzades en col·laboració amb la Universitat de València o, en una època en què era infreqüent, l'intercanvi amb alumnes d'altres països. El centre es va implicar també de manera decidida en la dinamització cultural d'Orriols col·laborant en la creació de bandes de música, realització de concerts o de carnestoltes.

Més de 2.000 xiquets i xiquetes van passar per les aules del CP Reina Doña Germana fins que en 1985 el centre es va traslladar a un nou col·legi públic construït al barri. Amb això va acabar una època plena de dificultats però també plena del legítim orgull dels qui, d'una forma anònima i desinteressada, van fer possible a pesar de tots els obstacles un projecte d'educació pública de qualitat i compromés amb la societat.